Mascotes

En castellano
En català

Periquitos, reflexions abans de la compra

Contingut per cortesia de: PeriquitoWeb

"El periquito és la mascota ideal: fàcil de cuidar, barata, bonica i demés pot aprendre a parlar"

Tantes vegades es llegeix aquesta frase en llibres antiquats, i s'escolta de part del venedor que vol vendre'ns un periquito. I moltes persones es compren un periquito amb falses expectatives, mal informats i després es deceben si el periquito no és el que s'esperaven. Normalment, qui més sofreix aquesta situació és el propi periquito. Així que: Pensa-t'ho bé!

Com son els periquitos de veritat?

NECESSITEN COMPANYIA

Els periquitos en la naturalesa s'agrupen en grans grups de cents d'exemplars. Dintre d'aquests grups, cada periquito té la seva parella a la qual és fidel fins que mor. Sabent això, es dedueix fàcilment que un periquito mai serà feliç si no té almenys un congènere al seu voltant. I si pot viure en un petit grup, millor que millor. Però l'ésser humà, per molt que s'obstini, mai podrà substituir a un altre periquito.

Periquitos obligats a viure en solitud moltes vegades desenvolupen alteracions en el comportament que van des de xisclar, passant per la fixació sexual en un objecte (Mirall!) arribant fins arrencar-se les plomes. Així que, si pensaves adquirir UN periquito, canvia d'opinió: o almenys dos o cap.

En canvi, tres no és un bon nombre: sempre hauran dos que s'aparellen, i el tercer "sobra". Un grup no deu contenir un nombre imparell de periquitos almenys que hagi més de sis en total: en aquest cas, encara que algun es quedi sense parella, sempre haurà algun periquito que s'ocupi d'ell, o un altre que tampoc s'aparelli. És millor que no hagi més femelles que mascles.

Dos mascles es poden dur igual de bé que una parella autèntica. Amb dues femelles hi ha més problemes, però si es coneixen des de joves i no hi ha cap mascle pel mig, també es poden aparellar. No et preocupis: encara que tinguis una parella de periquitos, no criaran almenys que els ofereixis un niu.

No és cert que només un periquito solitari s'amansa, amb paciència es pot ensinistrar fins un petit grup. Però no tots els periquitos s'acostumen a la mà: alguns segueixen sent espantadissos tota la seva vida (tant sols, com en parella). Cada periquito és un món, si els teus no surten com era previst no pots decebre't.

NECESSITEN VOLAR

Gens més trist que veure a un periquito tancat en una gàbia massa petita sense sortir d'ella en tota la seva vida. Els periquitos salvatges són nòmades, volen molts quilòmetres diaris. És clar, mai podrem proporcionar al nostre periquito casolà tant moviment com si visqués en llibertat, però és absolutament imprescindible que deixem anar per l'habitació tots els dies perquè voli. I una hora al dia no n'hi ha prou! El millor seria tenir al nostre periquitos lliures per l'habitació tot el dia, si això no és possible, almenys cinc hores diaries.

Si no pots o vols deixar anar als teus periquitos a volar, necessitaràs una ocellera. Així que, si pensaves tenir als teus periquitos en una gàbia en el pati, aquesta opció queda descartada.

Una ocellera d'exterior no pot deixar-se a la intempèrie sense protecció, hauràs de construir un recinte ensostrat i en el qual la temperatura no pot baixar dels 10 ºC.

Encara que una parella de periquitos costa menys temps que moltes altres mascotes com gossos o gats, també hauràs de calcular uns quants minuts diaris per a la seva cura.

Diariament tindràs que...

  • Netejar els menjadors i bebedors, així com canviar les llavors i l'aigua: 5 minuts

  • Tallar, pelar i netejar fruites i verdures per als periquitos: 5 minuts
  • Limpiar els voltants de la gàbia: 5 - 10 minuts
  • Per la nit, remoure les restes de les fruites: 5 minuts
  • Parlar i tracte amb els teus ocells: per lo menys 20 minuts

Cada dos dies tindràs que:

  • Netejar els penjadors tacats amb excrements: 5 minuts

  • Oferir-los el bany als teus periquitos o ruixar-los amb aigua: 5 minuts

  • Netejar les "boletes" del terra de la gàbia: 10 minuts

Semanalment tindràs que:

  • Netejar a fons tota la gàbia, inclòs la part de reixes i els accessoris (joguines, penjadors...): 30 minuts

  • Cambiar la sorra del fons de la gàbia: 10 minuts

  • Netejar l'habitació on es troben els periquitos. 30 - 45 minuts

I recorda que aquests treballs els hauràs de fer, si tot va bé, durant almenys 8 - 15 anys, que és l'esperança de vida d'un periquito. Saps si pots estar cuidant a les teves mascotes durant tants anys? Si no, qui s'ocuparà d'ells?

"UNA MICA DE MILL I JA ESTA"

Gens mes fals que això. És cert que l'alimentació del periquito és relativament fàcil, però encara així és necessari proporcionar-li una dieta variada, que inclou distintes fruites i verdures tots els dies. Sens dubte, un periquito alimentat només amb llavors (declarats falsament "aliment únic" pels fabricants) sobreviurà durant bastant temps, però per descomptat no és sa. És molt probable que tard o d'hora sofrirà manques nutricionals.

 

EL "LLORO ONDULAT MELÒDIC"...

Així va batejar el naturalista anglès Shaw al periquito ondulat (Melopsittacus undulatus: melo = melòdic, psittacus = lloro, undulatus = ondulat) quan ho va descobrir, en 1804. Amb perdó, aquest home deuria estar sord...

Els periquitos són MOLT sorollosos i GENS melòdics! El seu "cant" no és molt agradable i pot arribar a un volum considerable. Els periquitos canten gairebé tot el dia, començant a les sis del matí i callant sol si per la nit apagues la llum. Que les femelles no canten no és veritat, canten menys que els mascles, això sí, però també emeten amb més freqüència els sons veritablement desagradables del seu repertori.

PARLEN?

Si, però és molt rar que un periquito que tingui parella aprengui a parlar. Alguns ho fan, però és l'excepció a la regla.

Un periquito que no tingui un congènere al seu voltant pot aprendre a parlar, però tampoc ho fa en tots els casos. Moltes vegades el parlar es queda en un balboteig que sol amb molta fantasia pot dir-se parlar. I si un periquito solitari aprèn a dir unes paraules no són més que un desesperat intent d'entrar acústicament en contacte amb el seu amo, mancant un company "periquitil". I si un periquito parla per aquests motius, o pitjor, es manté sense companyia perquè parli, dóna pena.

Si vols un periquito només perquè parli, considera una grabadora de veu com alternativa.

MASCOTES NETES

Cert, però amb limitacions. Els periquitos embruten el seu entorn com qualsevol mascota, i en una habitació amb periquitos sempre haurà petites plomes i peles de llavors repartits pels racons. Farà falta netejar més sovint. A més els periquitos, si estan lliures per l'habitació, tiren les seves "boletes" on els dóna la gana. Amb un espai de joc es pot controlar el problema: els periquitos estarà més temps damunt de l'espai de jocs que en la resta de l'habitació. Però encara així, una mica més de brutícia és inevitable.

A més els periquitos, per naturalesa, treballen qualsevol objecte amb els seus becs: és més que probable que deixin les seves marques en la paret, les plantes d'adorn, els llibres de la prestatgeria... Pots viure amb això?

A favor del periquito cal dir que no fa pudor, no té una olor corporal molt marcada i els excrements d'un periquito sa fan poca olor. A més de seguida s'assequen, no taquen. Amb una higiene adequada de la gàbia (almenys una neteja general a la setmana) el teu nas no notarà la presència dels periquitos.

Cura si ets al·lèrgic! Podries reaccionar amb al·lèrgia també als periquitos. Si ets al·lèrgic a altres mascotes (gats, gossos...) o a la pols deuries consultar a un dermatòleg abans d'adquirir els teus periquitos.

UNA MASCOTA PER AL MEU FILL...

Un periquito no és la mascota ideal per a nens. Per a això és massa delicat (no es pot agafar en la mà i acariciar). El tracte amb els periquitos requereix molta paciència i sensibilitat, i si no es passa molt temps amb ells no s'acostumaran a la mà. És fàcil que davant això un nen s'avorreixi ràpidament. Un periquito mai deu ser una alternativa si el que de debò demana el nen és un gos o un gat, són animals massa distints.

Encara que el periquito estigui acostumat a la mà, cal tractar-lo amb delicadesa: ser agafat amb massa força li pot costar la vida. Els nens petits, sense mala intenció, poden fer-li molt mal al tractar-lo amb rudesa. Recordem que els nens petits encara estan aprenent a "dosificar" la força de les seves mans. I per molt dòcil que sigui el periquito, no li agrada ser agafat en la mà. No cal dir com s'ha de sentir un nen si sense voler fa mal a la seva mascota.

Normalment, un nen a partir dels deu anys (els pares han de decidir si ja té la maduresa suficient) ja pot cuidar a una parella de periquitos, però els pares li haurien d'ajudar i assegurar-se que els animals estan bé cuidats. Abans, no és recomanable.

BARATS?

Comparat amb altres mascotes com gossos, els periquitos són relativament barats, tant quant als costos d'adquisició com en el seu manteniment. Però no oblidem que la responsabilitat que assumeixes amb l'adquisició d'una mascota també arriba a l'àmbit financer, si no et pots (o vols) permetre una gàbia adequada o tractaments veterinaris, no et compris periquitos (ni cap altra mascota).

Un periquito costa de sis a trenta euros, depenent d'on ho compres, color, si és un periquito comú o un periquito anglès... Una gàbia adequada ja és més cara: calcula amb almenys 40 euros.

La resta dels accessoris (menjadors, joguines...) poden sortir-te per uns altres 15 - 30 Euros, però són despeses poc freqüents. El manteniment diari és relativament barat: segons la meva experiència el menjar (llavors, panís, fruites, preparats vitamínics...) surt aproximadament per 15 Euros mensuals per a una parella.

El que pot sortir car són eventuals visites al veterinari. Els periquitos no necessiten vacunes ni revisions periòdiques, així que sol hauràs d'anar si el periquito realment està malalt. Però en aquest cas, i depenent del tractament necessari, pot costar-te una quantitat de diners considerable, que deuries estar disposat a gastar-te, encara que superi el preu d'adquisició del periquito amb escreix.

¡LA CRIA NO ÉS UN JOC DE NENS!

Al principi no deuries adquirir una parella de periquitos amb l'única intenció de criar. La criança de periquitos requereix bastants coneixements, poden sorgir múltiples problemes, és necessari canviar la dieta, la gàbia, i que els pares compleixin una sèrie de requisits en quant a la salut, l'edat (deuen tenir més d'un any), etc. Posar un niu "a veure el que passa" és irresponsable i perillós per als periquitos. Si vols criar, informa't molt bé abans.

No esperis recuperar les despeses amb la criança. Si cries de forma responsable et costarà igualment bastant diners, i no pots treure un nombre molt elevat de pollets (com a molt dos, millor sol una niuada a l'any per parella). segur que no et faràs ric amb això.

COM REGAL DE REIS...

No hi ha pitjor regal que una mascota! Primer, per que el futur amo no pot decidir lliurement si vol una mascota o no. Després, segur que preferiria escollir-la ell mateix. Molts dels regals de reis vivents tard o d'hora acaben desatesos per falta d'interès.

Després, les pitjors èpoques de l'any per a l'adquisició d'un periquito són els reis. Mai t'has adonat que precisament en aquestes dates s'omplen més les gàbies en les ocelleries? Precisament perquè els animals són un regal tan popular (com inadequat) les xifres de venda pugen espectacularment. I els criadors intentaran a tota costa "produir" més. Com hivern no és precisament l'època de l'any on els periquitos es troben més amatents a criar, molts d'aquests pollets procedeixen de terceres niuades i són per tant més febles i petits.

A més, en les festes el dia a dia sempre està més atrafegat. Que si els menjars familiars, que si els regals... I el més important en les primeres setmanes que els periquitos passen en la teva casa és tranquil·litat.

Si encara així vols regalar una parella de periquitos a algú, que tal si li regales la gàbia i els accessoris i li ofereixes acompanyar-li a la compra de les mascotes quan més li convingui?

Contingut per cortesia de:
PeriquitoWeb



Pàgina PrincipalArticles MascotesArticles OcellsSecció Ocells
Copyright © AmiMascota.com, Tots els drets reservats.