Mascotes

En castellano
En català

L'ensinistrament de periquitos

Contingut per cortesia de: El Mundo de los Periquitos

Cal advertir que el millor o pitjor ensinistrament sempre depèn de dos factors essencials, a part dels secundaris:

- El factor periquito, i
- L'habilitat de l'ensenyant

L'elecció del periquito

En teoria serà més senzill ensinistrar un periquito jove doncs en principi solen ser més dòcils, també que sigui de caràcter alegre i juganer, és a dir, millor si és un periquito amigable i no molt esquerp, doncs això evidentment farà que ens costi molt més guanyar-nos la seva confiança, si és que ho aconseguim algun dia.

Segur que en algunes botigues d'animals heu vist que venen periquitos "ensinistrats", en realitat l'única cosa que han fet és tallar-los certes plomes perquè no puguin volar i així puguem tenir-los en les mans sense que surtin volant. Al meu entendre és com si a qualsevol altre animal li talléssim algun membre del seu cos com les potes per a evitar que surti corrent. Aquest sistema és pràcticament mutilar a l'au.

Ensinistrant

Si acabem d'adquirir a un periquito el normal és que durant uns dies l'au estigui nerviós davant la seva nova llar o que estigui apagat sense moure's ni cantar. Això és normal perquè s'està adaptant al canvi que ha sofert.

Una vegada s'ha adaptat o bé ja tenim un periquito ja habituat podem començar a intentar guanyar-nos la seva confiança. Per naturalesa sempre ens van a tenir por i pensaran que intentem fer-los mal quan potser només estem prop de la gàbia per a posar-los menjar.


Aquí podem veure un periquito ensinistrat que fa vida fora de la seva gàbia i l'hombro del seu ensinistrador.

L'ideal seria col·locar la gàbia en un lloc freqüentat de la casa perquè a poc a poc es vagi acostumant a la presència humana. Hem de procurar intentar no espantar-lo amb moviments bruscs o al canviar-los el menjar, fent-ho tot lo més tranquil·lament possible. Si li parlem fer-ho amb un to de veu suau.

A tot això jo m'estic referint a només un periquito però és igual de vàlid per a una parella. Els periquitos tendeixen a imitar el que fan els seus companys, amb el que qualsevol avanç que aconseguim amb un d'ells pot ser que el seu company ho imiti.

Una vegada el tenim habituat a la llar hem de guanyar-nos la seva confiança, al principi no és recomanable ficar la mà a la gàbia perquè s'espantarà. Primer que s'acostumi a la nostra presència i després ja a la nostra mà.

Aconseguir que es pugi al nostre dit es pot fer oferint-los alguna llaminadura que els agradi (panís, enciam...), i dia després de dia fer que cada vegada s'acosti més a la nostra mà fins que li perdi la por i es pugi a ella. També podem ajudar-lo una mica posant un dels nostres dits en el seu ventre alhora que li oferim la llaminadura, pressionant lleument podem aconseguir que es pugi al nostre dit. Clar que això és vàlid quan ja s'ha fet "amic" dels nostres dits.

Tot això requereix paciència i temps, alguns periquitos requeriran més temps i altres menys. Una vegada amansat, menjant de la nostra mà, no espantant-se i acudint a la nostra crida, podem intentar ensenyar-li alguna habilitat.

Els passejos fora de la gàbia

Hem aconseguit que ja tingui certa confiança amb nosaltres i possiblement vulguem treure'l de la gàbia perquè estigui amb nosaltres.

Al principi el més normal és que surti volant xocant contra mobles o parets, amb el que és molt recomanable que l'habitació on el tenim solt tingui les finestres tancades i no hagi perills per al periquito com arestes punxegudes, estufes o qualsevol altra cosa on pugui anar a parar el periquito en el seu boig batre d'ales.

És molt recomanable que sigui ell qui surti de la gàbia i no nosaltres qui el traguem potser per força. En principi aquest pas ja el tindríem donat, doncs el tenim acostumat a la nostra mà i es puja al nostre dit, podem oferir-li la llaminadura en la porta de la gàbia, evidentment oberta, perquè s'acosti i surti. Si no vol sortir és millor deixar-lo


Periquito fora de la seva gàbia i en la mà del seu ensinistrador.

Per a tornar a introduir-lo en la gàbia és igual de vàlid el que s'ha dit anteriorment, no és recomanable perseguir-lo per l'habitació i intentar agafar-lo, amb això l'única cosa que aconseguiríem és espantar-lo i que torni a agafar por a nosaltres i a la nostra mà. Per a regressar-lo a la gàbia podem intentar-ho amb el mateix mètode amb el qual l'hem tret, oferir-li una llaminadura, fer que es pugi al nostre dit i tornar a ficar-lo. També podem acostar-li la gàbia perquè ell mateix s'introdueixi, si té fam o sed possiblement ho faci.

A poc a poc farem que els passejos fora de la gàbia siguin més agradables per a ell i per a nosaltres. Tot és qüestió de paciència. Quan ja el tenim acostumat a sortir podem ensenyar-li que acudeixi a la nostra crida ensenyant-li la seva llaminadura favorita alhora que el cridem, sempre en to suau.

Contingut per cortesia de:

El Mundo de los Periquitos
 



Pàgina PrincipalArticles MascotesArticles OcellsSecció Ocells
Copyright © AmiMascota.com, Tots els drets reservats.