Mascotes

En castellano
En català

Euskal Artzain Txakurra

Autor:Alberto Garaioa

Contingut per cortesia de: PastorVasco.com

És el Pastor Basc o, per a ser més exactes, Euskal Artzain Txakurra, com l'anomenen a la nostra terra. Aquest ardi txakurra (gos oveller) té una de les històries més belles i antigues de la raça canina.

En coves prehistòriques del neolític es van trobar restes òssies que demostren que fa 12000 anys els pastors bascos ja l'utilitzaven per al pastoratge. Més tard, en Ordenances Pastorils del medievo, en frescs i pintures del segle XVI, han aparegut representacions del Euskal Artzain Txakurra. Malgrat tot, el seu reconeixement ha necessitat d'una exhaustiva investigació sobre més de 3000 exemplars rescatats de totes les zones d'Euskadi. Només després de demostrar les seves diferències amb altres races com el Petit Breger i el Gos d´Atura, el Dobermann o el Mastín del Pirineus, al gener de 1996, la Reial Societat Canina d'Espanya el va reconèixer com una raça amb dues varietats: el Iletsua i el Gorbeikoa.

Dels dos tipus de Euskal Artzain Txakurra, el més antic i pur és el Gorbeikoa. No obstant, ambdues variants comparteixen constitució i temperament rústics. Cap d'elles és famosa per la seva bellesa, encara que si pels seus immillorables dots per al pastoratge d'ovelles, vaques, cavalls i fins i tot aus de corral.

ILETSUA

Destaca pel seu marcat caràcter territorial, que estableix un fort vincle amb el seu amo.

Té el pèl de longitud mitja, més curt en la cara (no deurà ocultar-li mai els ulls) i en la part anterior de les seves extremitats, cerdòs, aspre i de color ros i canyella.

El seu cap resulta més aviat lleuger en relació al tronc, al que està unit per un coll curt i musculos. Els seus ulls, ovalats, són de color castany o ambre. Finalment, les orelles són mitjanes, triangulars i algunes vegades mostren plecs.

GORBEIAKOA

Per la seva banda és conegut com "rojillo" pel seu color foc. Es tracta d'un gos segur de si mateix, sociable i equilibrat. En el cap sol lluir de tres a cinc pigues. Una de les seves característiques principals és el "voraviu de l'ull" que s'estén des de la seva vora fins la base de l'orella. Té el musell allargat i fi; el coll, mitjanament llarg; la cua, d'inserció mitja, bastant peluda. I quant al mantell, assenyalar que resulta molt més llis i curt que el de l'altra varietat.

Contingut per cortesia de:

PastorVasco.com
 



Pàgina PrincipalArticles MascotesArticles GossosSecció Gossos
Copyright © AmiMascota.com, Tots els drets reservats.