MALALTIES I TRACTAMENTS

Cal advertir que, com sempre ocorre amb els animals, és bastant més fàcil prevenir que guarir les possibles malalties i els inconvenients.

Per a una prevenció vàlida i eficaç, les normes que cal seguir són poques i senzilles:

- ambient sa;

- neteja i higiene dels allotjaments i dels accessoris;

- alimentació adequada.

No obstant, això no ens eximeix d'informar-nos sobre les possibles malalties i sobre els inconvenients amb els quals els nostres ocells poden trobar-se al llarg de la seva vida.

La primera cosa que cal aprendre és com distingir un ocell sa d'un malalt, a partir d'una sèrie de comportaments «d'avís».

És aconsellable que sigui un expert qui procedeixi a la diagnosi i al tractament que habitualment segueixen a una malaltia.

Jove diamant mandarí que no ha superat la fase de deslletament.

Tots els estríldids examinats, alguns són més forts i capaços d'adaptar-se, mentre que uns altres estan necessitats de majors atencions

Bonic exemplar de pic de coral

Per tot això, ara ja podem saber que si no hem atès a totes les necessitats que tenen els nostres ocells serà més fàcil que sorgeixin petits inconvenients o fins i tot malalties greus; per exemple, la falta d'os de sípia o de grit provocarà amb tota probabilitat problemes intestinals; els forts canvis de temperatura afectaran amb major o menor gravetat a les vies respiratòries, etc. No obstant això, de vegades fins i tot prenent les degudes precaucions i criant els nostres ocells segons els distints paràmetres indicats per a cada espècie poden donar-se igualment algun tipus de problemes. Les nostres aus ens ho indicaran amb una sèrie de comportaments que resulten inequívocs si les hi observa amb un poc d'atenció.

CARACTERÍSTIQUES DE L'OCELL MALALT.

L'ocell malalt presenta certs comportaments i característiques anormals:

- escassa vivacitat i plomatge esterrufat;

- inapetencia, o bé fam excessiva;

- sed contínua;

- plomatge opac amb ales caigudes;

- respiració fatigosa i amb el bec obert;

- ulls lleganyosos i semitancats;

- potesdescamades i enrogides;

- primesa i mudes irregulars;

- moviments bruscs de la cua i dificultat per a defecar;

- femta diarreiques que embruten la part inferior de la cua;

- dificultat de vol;

- ventre inflat i enrogit;

- caiguda de moc de lesnadius.

CARACTERÍSTIQUES DE L'OCELL SA.

L'ocell sa té comportaments «indicadors» fàcils d'identificar:

- plomatge molt adherit al cos i lluït (excepte en els períodes de muda, en els quals és opac);

- vivacitat i regularitat en els moviments;

- apetit normal;

- ulls atents i cap sempre en moviment;

- potes netes i sense escates;

- defecació ,normal;

- respiració amb el bec tancat i sense sorolls;

- pit que no mostra primesa.

Bibliografía: Guía de los pájaros exóticos
(los diamante y los otros estríldidos)
Gianni Ravazzi
Ed. Vecchi