"Tulio" era un adorable "quiltroberman" que vivia confinat i solament en el pati interior de la casa dels seus amos en Talagante.
(Foto: David Velásquez - L'especialista conta que les baralles entre els seus amos poden crear mascotes addictes a l'aigua)Un dia, va començar a mossegar-se la cua i les potes i no va parar més. Quan va arribar a la consulta de Astrid Conquilla, veterinària i una de les poques zoopsiquiatras (especialista en conductes animals) del país, la seva cua era un muñón informe i presentava severes ferides en les seves extremitats.
"Clarament, Tulio sofria un trastorn compulsiu perquè el seu entorn era poc interessant, i automutilarse era la seva manera de cridar l'atenció. Llavors, primer li vam donar medicaments -fluoxetinas com el Ravotril o el Prozac-, per a donar el primer senyal de fre", conta aquesta professional de l'Institut Neurológico i Especialitats Veterinàries.
Després vindria la segona part del tractament, "una teràpia conductual que va partir amb la col·locació d'un collaret isabelino -aquests cons gegants- perquè no seguís mossegant-se. També es va receptar passejos al costat d'un membre de la família, joguines interactives i la unió del pati intern amb el antejardín, cosa que finalment el gos s'entretingués bordant-li al carter. Amb això assolim, al cap de nou mesos, desviar la seva compulsió", assegura.
Si la seva mascota comença a marcar la casa amb orines, a fer clots compulsivament, deixa per a mejar i la hi passa tot el dia tirat, es torna agressiu, saliva estranyament i vomita o es automutila, clarament està sofrint un trastorn d'ansietat o una depressió.
- Clarament els amos són els culpables...
- Gairebé sempre, i poden generar agressivitat, ansietats i depressions en les seves mascotes de diverses maneres: maltractant-los, apegant-se massa a ells per a després deixar-los sols dies sencers, fent-los afecte un dia i a l'altre ignorant-los, mantenint-los en llocs poc grats. Fins i tot les baralles familiars poden generar-los trastorns d'aquest tipus.
- O sigui que si barallo amb la meva núvia, el gat es estresa?
- Exacte i si deixa per a mejar, s'orina en tots costats o es grata amb les ungles en un lloc que no és l'habitual, vol dir que estàs barallant massa. També pot adoptar altres actituds substitutives, com la bulímia -amb vòmits inclosos- o la potomanía, que és quan prenen aigua en grans quantitats. El més greu és quan es comencen a llepar compulsivament o a mossegar. I tot ho fan per a cridar l'atenció.
- Els gats es estresan menys que els gossos?
- Sí, encara que un gat molt apegat als seus amos pot desenvolupar ansietat per separació. Però en general els gossos són molt més socials, pel que
necessiten d'un amo o altre gos que els acompanyi. I per això són iguals que els
nens, bons per a aprendre mañas.