Una nova espècie de rosegador que va viure fa uns 16 milions d'anys ha estat trobada per investigadors de la Universitat de València (UV) (UV) en un jaciment d'aquesta província. L'escassa quantitat de fòssils ha impedit als
científics conèixer l'aspecte complet d'aquest animal, cridat "Eomyops noeliae".L'equip científic sí pot assegurar, a partir de les seves dents, úniques restes fòssils oposats, que presentava diferències morfològiques i biomètriques pel que fa als altres rosegadors del mateix gènere. Per a començar, tenia una grandària mitja, el que ho distingia de la resta. A més, la nova espècie aporta informació valuosa sobre qüestions evolutives. "Fins a ara, el gènere Eomyops estava format per un grup d'espècies de petita grandària i una de gran grandària, però no es coneixien formes intermèdies menjo Eomyops noeliae", va explicar Francisco Javier Ruiz-Sánchez, autor principal de l'estudi, publicat per la revista francesa "Comptes Rendus Palevol", i investigador en el Departament de Geologia
de la UV.
Els paleontólogos han esbrinat també l'antiguitat de la troballa. "Els fòssils oposats en el jaciment valencià de Morteral 20A demostren que aquesta és l'espècie més antiga del gènere coneguda en el món amb absoluta certesa", va apuntar Ruiz-Sánchez. Així, "Eomyops noeliae" hauria viscut durant el Aragoniense, "potser en el límit entre el Miocè inferior i mig (fa uns 16 milions d'anys)", va afegir.
La variada fauna de micromamíferos i la nova espècie oposada en el jaciment valencià aporten informació sobre les condicions ambientals en les quals vivien aquests animals en aquest temps, que eren "d'elevada humitat", va detallar Ruiz-Sánchez. L'estudi revela que les condicions ambientals corresponen a "mitjans relativament boscosos en un entorn climàtic de caràcter humit", si bé no s'han precisat encara altres variables com la temperatura.
Així mateix, les dades biogeográficos demostren també que "Eomyops noeliae" estava distribuït en l'aquest de la Península Ibèrica durant el Miocè inferior-mig. Ho confirmen les restes d'aquesta mateixa espècie del gènere Eomyops extrets del jaciment Morteral 22, "més recent" i molt pròxim a Morteral 20A. La troballa de les dents d'aquesta espècie en jaciments estratigráficamente separats per uns
pocs metres permet confirmar "el manteniment d'aquesta espècie en l'aquest peninsular durant un interval temporal determinat, difícil de precisar de moment, però que hauria de correspondre a diverses desenes de milers d'anys", va assenyalar Ruiz-Sánchez.