INTRODUCCIÓ

Des dels seus humils orígens com caçadors semidomesticats de ratolins, els gats s'han convertit, probablement, en les mascotes més populars, i no sense raó justificada. Comparats amb els gossos, la seva grandària no varia tant d'una raça a una altra, i no exigeixen passejos regulars i llargs. Són intolerablement nets, dediquen gran part del dia a netejar i empolainar el seu pèl i, a més, acostumen a evacuar en la cubeta que se'ls assigna. Així, es converteixen en els companys ideals per a qualsevol persona que visqui en un pis o en un apartament.

No obstant això, no totes les races de gats són adequades per a qualsevol ambient domèstic o familiar, i algunes tenen necessitats específiques. Per tant, convé parar esment especial a la raça que es va a seleccionar.

Les races de pèl llarg, tot i ser races fàcils de tractar i amb pocs requeriments, necessiten una quantitat de temps considerable per a la seva neteja. Si a això no se li dedica el temps adequat, almenys de 10 a 15 minuts diaris, els seus pèls aviat perdran lluentor i elegància, pel que pot convertir-se en un inconvenient, tant per al gat, que se sentirà incòmode, com per a l'amo, al que li resultarà econòmicament costós i es veurà obligat a pagar grans sumes de diners quan la factura del veterinari arribi al seu domicili.

Si bé les races de gats de pèl curt precisaran una mínima cura del seu pèl, no obstant això, requeriran altre tipus de cures, possiblement més molests. Això succeïx particularment amb els burmesos, orientals i siamesos -un cop que hagis escoltat el miol del siamès, mai se't oblidarà. Els russos i els korats tendeixen a ser races silencioses i tranquil·les, però les races rex són, en la seva majoria, entremaliades i juganeres. El turc, amb la seva gran afició a banyar-se, preferirà estar en una casa que tingui piscina, encara que pot practicar perfectament la seva afició en un bany. No oblidis que els gats viuen 18 anys o més, el que pot arribar a ser una eternitat si tries la raça equivocada. No tinguis només en compte el seu aspecte físic, i considera també les necessitats domèstiques -fes la selecció correcta i el teu gat i tu viureu en harmonia durant molts anys.

PÈL

Existeixen molts tipus de textures de pèls i encara més diversitat de colors i dissenys. En general, els colors es designen com propis i els dibuixos o dissenys de pèl com no propis. El mantell del persa és llarg i gruixut però suau i fi al tacte; el maine coon posseïx un pèl semillarg amb un acabat que l'aïlla de l'aigua; els pèls tipus tipped (tacats) tenen una pelusa o mantell intern pàl·lid amb un acabat acolorit en l'extrem de cada pèl; l'abisini és un exemple excel·lent de pèl semigruixut; el siamès posseïx el dibuix de pèl tipus himalai que té la coloració limitada als extrems; el rex pertany a la varietat de pèl ondulat i arrissat, amb escàs mantell intern.

	Persa blau	Maine coon
	Britànic tipped	Rex cornish
	Siamès	Abisini

ULLS

Els ulls dels gats varien en les seves formes, des dels intensos i rodons dels perses a l'esquinçada forma oriental dels siamesos. Els perses tenen ulls grans, rodons i intensos que solen ser generalment de color rogenc fosc; el birmà de pèl semillarg té els ulls grans però menys arrodonits i convexs que els del persa; el burmilla té els ulls en disposició lleugerament oriental, ni atmellats ni arrodonits; el siamès té els ulls color safir intens, amb forma oriental.

Persa

Britànic

Balinès

Siamès

Burmilla

ORELLES

De diferents qualitats, des de petites i polides, a grans i empenatxades. El persa té orelles petites, polides, ben recobertes i bastant distanciades; el gat de bosc de Noruega les té distanciades i altes amb un plomall tipus linx; el Burmès, de mitjana grandària, bastant separades i amb les puntes lleugerament arrodonides; el siamès, grans i punxegudes, distanciades en la seva base.

Persa

Britànic

Gat de bosc de Noruega

Siamès

Burnès marró

CAPS

Les formes del cap van, des de les que són arrodonides i de cara curta, com la del persa, a unes altres que són allargades i angulars com la del siamès. El persa té un crani rodó i ample amb una cara curta, i vist de perfil mostra un stop prominent en el nas; el birmà té un cap ample i arrodonit, amb nas de mitjana grandària i sense stop; el cap del britànic és gran i rodó, amb galtes farcides i un lleu stop nasal; el burmès té un cap arrodonit, amb amples galtes que acaben en una porció curta i no afilada, i vist de perfil mostra una barbeta i tall nasal prominents; el siamès té un cap allargat, estrenyent-se en unes línies rectes que acaben en un musell fi, i el seu perfil hauria de ser recte (sense stop nasal).

Persa

Birmà

Britànic

Burmès

Siamès

Font: Razas de Gatos
Breve guía de estudio e identificación
Paddy Cutts
Ed. Zendrera Zariquiey, 1996